Un signaculum és un segell de bronze amb un nom personal que els romans feien servir per marcar alguna cosa. Veurem que hi ha un bon nombre d’hipòtesis sobre què es marcava amb aquesta mena de segells. Però anem per parts
El nostre signaculum és de bronze, de forma rectangular (7 x 2,5 cm) amb una anella per subjectar-lo i portar-lo penjat. Emmarcat per una caixa rectangular, hi figura el nom D · CALVIDI · AVRFLIANI, invertit per tal que en estampar-lo es llegeixi correctament, a l’estil dels nostres segells actuals de goma. Prové de la vil·la romana del Pla de l’Horta (Sarrià de Ter, Gironès) i es data dins del s. III dC.
Tal com és corrent en aquest tipus de segells, hi trobem els tres elements que componien un nom romà: el praenomen, nom personal, abreviat: D (de DECIMUS); el nomen, nom familiar (el nostre cognom): CALVIDUS i el cognomen, un sobrenom: AURFLIANUS. I el nom està escrit en genitiu, per indicar la propietat d’allò que es marcava: De Decimus Calvidus Aurflianus.
Un treball de síntesi sobre 42 signacula trobats a la Gàl·lia Narbonesa planteja diverses hipòtesis sobre què es marcava amb aquests segells: teules o àmfores, però les marques sobre aquests productes ceràmics només en molt comptades ocasions semblen provenir d’un segell d’aquesta mena. També han estat identificats marcant blocs de plom. Sembla més probable que servissin per marcar els productes agropecuaris o artesanals que havien de ser comercialitzats. Un pa conservat carbonitzat a Pompeia, per exemple, porta una marca feta amb un signaculum. Fins i tot s’ha suggerit que podien servir per signar documents.
I per finalitzar, una anècdota. En el museu es conserva un signaculum d’Empúries amb el nom L · SEXTILI · CALLISTI (Lucius Sextilius Callistus). Va ser publicat com un segell de callista romà. Ai, el llatí...
Signaculum del Pla de l’Horta: el nom de les persones
Balsamera de vidre: un punt de sofisticació en el ritual funerari
Pel gener poda l’ametller: un podall ibèric
Alabastre: perfum d’Orient per als difunts
Anem a teatre! Llàntia amb representació de màscara teatral
Una tortuga a la tomba
Si no vols perdre l'ovella, posa-li esquella
Bucrani: toros per al sacrifici
Joies per a l'eternitat
Umbó d’escut ibèric
Urna cinerària de plom decorada amb petxines
Càntir nou fa l’aigua fresca: la cantimplora de Tolegassos
Visigots a Sarrià de Ter: la necròpolis del Pla de l’Horta
Urna cinerària de vidre
Mirall romà de bronze
Joies d’Empúries: diadema i penjoll de plata
L’espasa d’antenes de Camallera: una tomba de guerrer
El llibre de registre d’entrades del museu (1896-1927)
Un descobriment accidental: la cassola de la Bassa de Fonteta (Forallac, Baix Empordà)
Collaret d’àgates d'època romana
Llàntia de bronze en forma de peu
Diners comissats: el tresoret de la Barroca
El plom amb inscripció ibèrica de Castell (la Fosca, Palamós)
Càlat del taller de Fontscaldes (Valls, Alt Camp)
D’Atenes a Pontós: l’ara de marbre de Mas Castellar
Alabarda de coure
El sarcòfag de les Estacions: un pastor o el Bon Pastor?
Agulla romana per a operar cataractes
Teseu i Ariadna: un mosaic discutit
Nadal a Sant Pere de Galligants
La incineració ja es practicava en el passat: Can Bech de Baix (Agullana)
Teseu i el Minotaure
Collaret del Cau de les Goges
Terracota amb forma de cap femení
Capitell del claustre: Temps de flors a Sant Pere de Galligants.
Askos amb cap d’Aquelous
Punxó de mig duro de Girona, 1808
Il·lustració numismàtica en el segle XIX
Entalla de cornalina romana
Cap de lleó del Mestre de Cabestany
Estils d’os: les eines d’escriptura d’època romana
Diners amagats: un tresoret de croats
Vas de boca quadrada
Urna cinerària de vidre blavós
Gerunda capta. Lluís XIV, els ducs de Noailles i Girona